Quan fa uns setze mesos l'ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials) va anunciar que paralitzava la tramitació de noves prestacions econòmiques vinculades (PEVS) per a l'ingrés de persones grans dependents en residències geriàtriques catalanes, va assegurar que es tractava d'alguna cosa transitori.
El fet que les PEVS fossin una de les modalitats de prestació prevista a la Llei de Dependència (LAPAD), situació que situava la possibilitat de paralitzar-les unilateralment fora de l'àmbit de discrecionalitat de l'ICASS, no va suposar cap problema per a l'administració. Senzillament, ho va fer.
I com sol succeir amb les coses que s'anuncien com a transitòries, aquesta està durant molt de temps.
Es va dir que al setembre es reactivarien, després de estaven treballant en una ordre per tornar-les a posar en marxa i, finalment, el 7 d'octubre van dir que es reactivaran a mitjans de novembre encara que en una versió que podríem anomenar "PEV versió 2.0" o "PEVS descafeïnades".
Segons llegeixo al web de la patronal ACRA el que els ha comunicat ICASS és que les noves prestacions quedaran restringides a persones amb menys de 2.000 € mensuals de capacitat econòmica i que es trobin en el grau III de dependència.
Concretament, s'ha establert un preu de referència de 1.860,41 € més 132 € de diners de butxaca.
Les persones que segons la nova ordre de copagament tinguin una capacitat econòmica igual o superior a 2.000 € mensuals no podran accedir a una PEV (o sigui que, de cop es carreguen la universalitat pel que fa a PEVS es refereix). Per cada euro de pensió inferior a 2.000 € tindran dret a 1 € més de PE, amb un límit màxim de 715 € mensuals.
Per entendre-ho millor inventem uns exemples:
1) Imaginem la Sra. Encarnació Guanyopoc. Persona amb nivell de dependència III i capacitat econòmica de 500 € al mes.
Se li reconeixeria 1 PEV teòrica de 1.200 € / mes. Però com supera els 715 € es quedaria en aquesta quantitat. Si a aquesta ajuda li suma dels 500 € de què disposa, arribaria a 1.215 € amb el que no arribaria a pagar ni el cost de referència de la plaça. Si a més s'estima que 132 € / mes són per les seves despeses personals, llavors podria ingressar en una residència acreditada que estigués disposada a donar-li atenció 24 hores per 1.083 € / mes. A tot això no he considerat l'IVA. Com quan es calcula la capacitat econòmica i la quantia de la PEV no es té en compte aquest impost, els 1.083 € / mes seria la quantia màxima que podria pagar aquesta persona pel que la quantitat real rondaria els 984 € / mes (+ IVA ), és a dir, 33 euros al dia.
2) Ara coneguem a la Sra. Joana Soclamitjana, avaluada amb un grau III de dependència i que té una capacitat econòmica de 906 € al mes (coincideix amb la pensió mitjana de jubilació a Catalunya).
Se li reconeixeria 1 PEV teòrica de 1.094 € / mes. Però com supera els 715 € es quedaria en aquesta quantitat. Si a aquesta ajuda li suma els 900 € de què disposa, disposaria de 1.615 € amb el que no arribaria a pagar ni el cost de referència de la plaça. Si a més s'estima que 132 € / mes són per les seves despeses personals, llavors podria ingressar en una residència acreditada que estigués disposada a donar-li atenció 24 hores per 1.483 € / mes. Si afegim l'efecte de l'IVA, necessitaria trobar una residència amb un previ de 1.348 € / mes (+ IVA), és a dir, 45 euros al dia.
3) En tercer lloc, la Sra. Núria Totemquadra. Avaluada amb un grau III de dependència i que té una capacitat econòmica de 1.999 € al mes que coincideix amb el màxim per obtenir una PEV amb les noves condicions.
La Sra. Topall rebria mensualment un euro de PEV.
Amb la flamant suma de 2.000 euros al mes, descomptant els 132 € de diners de butxaca, disposaria de 1.868 € al mes amb el que podria pagar una quantitat de 1.700 € / mes (+ IVA) per ser atès.
4) Finalment la Sra. Ramona Topall. També és gran dependent i té una capacitat econòmica de 1.285 €
Amb aquesta capacitat i dependència li correspon una PEV de, exactament 715 Euros (2.000 menys 1285). Aquesta senyora disposa, sumant la seva capacitat econòmica i la PEV, d'una quantitat que li permet tenir els 132 € de diners de butxaca i els 1.860 € del preu de referència de la plaça (sense IVA) i sobre li queden 8 Euros per gastar com plagui. Si el preu de referència no inclou l'IVA, la senyora Topall no tindria suficient amb l'ajuda màxima que rebria ja que hauria de gastar íntegrament la seva capacitat econòmica, la Prestació de la Generalitat i sobre trobar cada mes 47 € per completar els 2.047 euros que costa la plaça IVA inclòs.
Podríem inventar a les senyores Capamunt i Capavall i seguirien sense sortir-nos els números.
La clau perquè aquests quadrin pot estar en dos llocs diferents:
- Una valoració errònia de la capacitat econòmica: Si les senyores Guanyopoc, Soclamitjana i Topall guanyen o tenen més diners dels que s'ha considerat a l'hora de determinar la seva capacitat econòmica, llavors podran trobar residències amb preus més alts que els que he indicat. O sigui que una de les claus està en saber si la nova ordre de copagament detecta realment la capacitat econòmica. Aquí hi ha un efecte pervers. Com millor sigui l'ordre de copagament menys persones podran acollir-se a les "PEVS 2.0".
- El paper dels familiars: És molt probable que la senyora Guanyopoc tingui algun fill que estigui disposat a ajudar a "pagar la residència de la mare" o el que és el mateix a complementar la PEV. Amb les prestacions actuals ja succeeix i és un factor que cal tenir en compte. El que passa és que, a Catalunya teníem fa anys un sistema que calculava la capacitat econòmica tenint en compte la unitat familiar i vam decidir descartar-lo en favor d'un altre que només considera la capacitat de la persona. Potser si volem tornar al sistema anterior hauríem de fer sense subterfugis.
Com em vaig assabentar ahir a la tarda d'aquest canvi, no he tingut gaire temps per reflexionar i, amb tota seguretat m'estic deixant coses importants sense considerar. Com m'agradaria que la senyora embòlica Quefafort que em sembla és la que s'ha inventat les "PEV 2.0", em escrivís i em digués en què m'estic equivocant!
La veritat és que la PEV pot ser una eina potent d'actuació per atendre persones que tenen prou capacitat econòmica com per poder complementar l'ajuda amb els seus diners i contractar estades a la residència que triïn lliurement. Per entendre el potencial de la PEV s'ha de considerar el trinomi preu de la plaça-capacitat econòmica-"diners de butxaca". Referent a això, quan parlo de preu de plaça no vull dir "preu màxim" ja que cada residència ha de poder cobrar el que pacti amb el resident, vull dir, preu real. No cal ser un geni per entendre que, si hi ha un desequilibri entre els tres elements, les coses no surten.
O sigui que, al final, això de les PEVS es queda en una "reencarnació" més que en una reactivació. Les PEV que es van paralitzar ja no existeixen i el seu nou avatar se'ns mostra força més insignificant i escanyolit.
A sobre, per acompanyar l'anunci de l'adveniment de la nova PEV, ICASS ha comunicat que, d'aquí a final d'any, deixarà de pagar a les residències concertades un 25% del que els correspon. La nova modalitat d'impagament és molt més elaborada de les que hem conegut en el passat. Ara no diuen el dia 29 que l'1 no paguen, sinó que comuniquen un "pla d'impagaments programat a quatre mesos" que, de moment afectarà únicament a concertades i gestionades però no a col·laboradores i PEVS.
Certament, un impagament programat fa menys mal que un sobtat, tot i així, és dolorós i tindrà conseqüències. El motiu de l'impagament: "Les tensions de tresoreria" són compartits per tots i potser haurien de portar a plantejar una altra forma de fer les coses.
En fi, que l'anunci que esperàvem sobre les PEVS ens ha vingut en forma de dutxa escosesa.
Per acabar, i seguint amb això de les reencarnacions i nous avatars, sembla que el nostre entranyable ICASS es liquidarà finalment per renéixer en forma de SISPAP (Secretaria d'Inclusió Social i Promoció d'Autonomia Personal). Des d'aquí li desitjo una vida plena de decisions encertades i prosperitat.
%252B11.34.24.png&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*)