La Generalitat de Catalunya ha tornat a utilitzar l'estiu per donar un pal a les persones dependents i als qui es dediquen a cuidar-los. I ho ha fet encadenant dos anuncis:
D'una banda, ha comunicat les residències concertades i col · laboradores quin serà el procediment a seguir per cobrar alguns dels endarreriments que té l'ICASS des de l'any passat i fins fa poc. Aquest anunci suposa que, a mitjans de setembre de 2013 les residències que acullen usuaris finançats per l'administració, finalment podran cobrar els serveis que van prestar al maig de 2012.
És això la fi dels endarreriments en els pagaments? No
Les residències per a gent gran col·laboradores (un sistema de finançar estades en residències que porta cinc anys com una cosa "a extingir" a causa que no va aparèixer en la Llei de Serveis Socials de 2007) seguiran sense cobrar per les estades dels residents que han ingressat durant 2013, ni les bestretes. Ningú sap del cert a quant ascendeix la quantitat que deu la Generalitat per aquest concepte però cada residència sap el que deuen a ella i no cal ser un geni per saber que parlem de milions d'euros.
L'ICASS diu que no pot pagar aquests nous ingressos perquè no hi ha pressupost de la Generalitat per al 2013 pel que no hi ha mecanisme legal per pagar. ¿I per què no hi ha pressupost de 2013? es preguntaran alguns. És quelcom molt complex, depèn del càlcul estratègic que fan els partits polítics, depèn del dèficit assignat, depèn del grau just de tensió entre el govern de l'Estat i el de Catalunya que es desitgi mantenir. Del que no depèn en absolut és del que puguin fer o dir les residències col·laboradores o els residents que hi viuen.
A sobre les residències col·laboradores, per la seva peculiar situació jurídica, viuen en una espècie de "purgatori administratiu". De fet la Generalitat a elles no els deu res.
Les residències col·laboradores tenen un conveni amb l'administració que els permet acollir usuaris que reben un ajut públic. Aquest, per comoditat, el paga directament la Generalitat a les residències encara que jurídicament el rep el resident. Per això, les residències col·laboradores només facturen als residents per la totalitat del que reben del mateix i de l'ICASS, a diferència de les residències concertades que facturen la totalitat dels diners a l'ICASS encara que una part el reben del resident. Sembla complicat? Realment és pervers. Com deia abans, la Generalitat no deu res a les residències col·laboradores, l'hi deu als residents. Però les residències col·laboradores no poden reclamar res als residents (perquè ho prohibeix el conveni que han signat amb ICASS) ni tampoc a l'ICASS a causa que no és el deutor. Pervers, oi?.
Per acabar d'arrodonir la situació, aquest cop ICASS també ha volgut tocar qui fins ara semblaven patir d'una altra manera diferent als impagaments, les residències acreditades que acullen beneficiaris de la prestació econòmica vinculada (PEV). Doncs bé, per a elles ICASS ha guardat una sorpresa especial: Durant dos mesos (agost i setembre) no hi haurà nous ingressos de beneficiaris de PEV.
És igual qui clami què. És igual que patronal, sindicats i múltiples associacions hagin dit que això és un atac frontal al dret establert per la Llei de Dependència i la Llei de Serveis Socials de Catalunya. El cas és que algú ha pensat que una mesura, que segons la consellera Munté afectarà 500 persones (les patronals ho eleven al doble) i segons alguns mitjans estalviarà 1,5 milions d'Euros, val la pena.
Si de debò la mesura que han pres suposarà un "estalvi" d'un milió i mig i a canvi estan disposats a llegir històries personals com les que ara comencen a aparèixer als diaris sobre famílies a qui es posa a la vora del desastre ja cremar encara més, és que alguna cosa o algú dins del Departament de Benestar Social i Família no està funcionant com hauria.
Em costa creure que tots els afectats per la mesura es morin durant aquests dos mesos pel que el que passarà, llevat que la perpetuen, és que a l'octubre arribaran moltes més sol·licituds que caldrà atendre. No existirien altres mesures que puguin mantenir-se en el temps i sobre estalviessin diners de forma permanent?
Si hi ha, l'equip de la Sra Munté no sembla saber-les trobar.
Potser és una imposició des d' "Economia", però en aquest cas, el problema és que la Sra Munté no ha sabut explicar i convèncer els seus col·legues de govern, que els serveis socials tenen la capacitat de convertir-se en un vesper amb molta facilitat.
Cada dos residents generen un lloc de treball estable. Cada euro gastat en atenció a la dependència genera retorns d'entre la meitat i més del que invertit (ho diuen diferents estudis). A sobre, el que es gasta en serveis genera riquesa mentre el que es gasta en prestacions econòmiques es dissol en part en l'economia submergida.
L'última reforma de la Llei de Dependència rebaixava un 15% la quantitat de les prestacions econòmiques vinculades de forma lineal i permetia a les comunitats autònomes aplicar una rebaixa addicional d'un altre 15%. Catalunya no la va aplicar. Es va estudiar la possibilitat rebaixar, però no per estalviar sinó per gastar aquests diners en prestacions de serveis (residències, centres de dia i ajuda a domicili -SAD-)? Si ho van fer no ho van dir.
No tinc cap motiu per dubtar de la capacitat de treball, honradesa i intel · ligència de la consellera Neus Munté. El que sí em temo és que li falta, ara per ara, el pes polític i experiència que tenia Josep Lluís Cleries i que vindria molt bé per afrontar els problemes en què estem i els que se'ns acosten.
Estic d'acord que Catalunya rep un finançament des de l'Estat totalment insuficient. Que, en concret el finançament del sistema de dependència frega la mesquinesa i s'allunya moltíssim del que es preveia en la Llei de Dependència. Però aquestes injustícies vingudes de fora no poden justificar-ho tot. Algú en les reunions de gabinet hauria de tenir l'autoritat i força per fer reflexionar seriosament als seus col·legues consellers de les conseqüències que algunes mesures poden tenir en les persones més mereixedores de la solidaritat pública.
Durant un temps (poc al meu gust) Josep Lluís Cleries era aquesta persona. Jo segueixo preguntant per què ho va canviar Mas?
No hay comentarios:
Publicar un comentario