Els darrers anys hem vist com comunitats com a Cantabria, Madrid o Catilla la Mancha, entre d'altres han aplicat una rebaixa en el que l'administració autonòmica paga als proveïdors de serveis a la dependència (residències, centres de dia o ajut domiciliari). A vegades ha estat a canvi d'una rebaixa de les exigències de personal i en altres ocasions sense res a canvi.
A Catalunya, al gener de 2012 la Generalitat va rebaixar un 8% l'exigència de ràtio de professionals per atendre persones discapacitades en residències concertades i va aplicar una rebaixa en el preu que els pagava.
Les patronals del sector de la dependència, especialment les que es centren en l'atenció residencial de persones grans dependents, porten temps demanant una flexibilització en els requisits (un eufemisme per parlar de rebaixa de ratis o d'exigència concreta de dedicació de professionals específics) per compensar la congelació dels preus de concertació i la rebaixa real en el que cobren per atendre als residents (la rebaixa s'ha produït a l'haver d'assumir les residències col.laboradores els dos darrers increments de l'IVA; al veure les concertades com els nous criteris de valoració de la dependència fan que persones amb idèntiques situacions que un "gran dependent" de 2010 siguin ara "dependents severs" i l'aplicació d'aquest nou sistema que redueix de sis a tres els "esglaons reals" de la dependència, d'una forma que suposa una rebaixa en els ingressos dels centres).
Aquest matí he llegit dues notícies, provinents d'Andalusia que, aparentment no tenen gaire a veure entre si però que en el fons ho tenen tot .
D'una banda , en el Diari de Sevilla llegeixo que els sindicats andalusos pressionen a la Junta perquè reactivi la Llei de Dependència davant la situació de marasme que viu actualment . Les residències , on treballen les persones que els sindicats diuen defensar , veuen com , del total de 11.100 places concertades per part de la Junta , 2.800 no estan ocupades . A aquesta situació cal sumar els endarreriments en els pagaments de les places que sí que estan ocupades .
La Junta d'Andalusia va oferir als propietaris de residències l'any passat , segons la mateixa notícia , una retallada del 12% en el preu de concertació ( actualment està en 1.488 euros al mes ) a canvi d'una flexibilització en els requisits de personal ( baixada de ràtios , menys exigència de dedicació de determinats perfils professionals ) i la possibilitat d'aplicar rebaixes de salaris ( cosa que més que oferir la Junta ho va permetre la darrera reforma laboral ). Aquesta mesura va ser descartada després de les mobilitzacions dels sindicats que es van negar absolutament a admetre una rebaixa de ràtios o de salaris .
La solució que ha trobat la Junta és la d'eliminar la quantitat que paga a la residència quan una plaça concertada està dsocupada ( actualment els paga 888 euros al mes per plaça lliure ) i, per descomptat, desocupar places concertades.
Quina solució més bona, oi! Una residència concertada ha "venut " una part dels seus llits a l'administració durant un temps i es compromet a oferir un servei amb uns professionals a canvi de rebre uns diners. La residència no pot ocupar lliurement els llits ja que l'administració és la responsable que estiguin ocupats . Per això s'estableix el pagament per " llit lliure". El que fa l'administració andalusa ( que ja han fet altres comunitats autònomes amb anterioritat, com la nostra estimada Generalitat) és passar el cost de la seva ineficiència a l'esquena dels seus proveïdors.
Els sindicats demanen que es reactivi la Llei , que es concertin més places però que, de cap manera es rebaixin ràtios ni salaris.
L'actitud de la Junta em sembla covard i la dels sindicats miop .
En gairebé tot Espanya s'està parlant de reduir els preus de concertació i flexibilitzar els requisits a les residències concertades de manera de prestar el servei sigui més econòmic . El cert és que en els darrers anys la qualitat que ofereixen les residències ha crescut moltíssim . Un indicador clar d'aquesta millora es fa palés si es comprova quantes persones treballen actualment en una residència i quantes ho feien fa vint anys . El perfil professional també ha canviat molt, passant, bàsicament d'un equip "antic" de cuidadores, metge i infermera a equips interdisciplinaris formats per gerocultores i professionals de cinc o sis disciplines .
El preu que paguen els clients (siguin els propis ciutadans en residències privades o les administracions en places concertades ), també s'ha incrementat de forma considerable durant els darrers anys alhora que ho ha fet el nombre de persones grans. Aquest increment en els preus han sofert un estancament en els últims dos anys .
La conseqüència és que actualment, veient com està el panorama econòmic, un dels reptes més importants a què s'enfronta el sector geroassistencial és el de trobar una forma més econòmica d'atendre residents en residències geriàtriques intentant reduir costos en aquells aspectes que no afectin de forma dramàtica la qualitat de vida dels usuaris.
Per descomptat es pot prendre la posició de "no es pot retallar res" , "no es pot baixar la qualitat en absolut", "no es poden tocar les ràtios " . Aquesta posició maximalista és la que fa que sense retallar res arribem a tancar residències perquè els llits no s'ocupin .
També es pot plantejar en el nostre sector el mateix dilema que ha viscut la indústria i que , segons sembla, la comença a fer competitiva de nou: rebaixar costos laborals a canvi d'estabilitat en l'ocupació .
Milions de funcionaris han vist retallat el seu salari ; milions de treballadors i d'empresaris hem vist reduïts els nostres ingressos. Cal plantejar una solució així en el sector geroassistencial?
Ahir vaig veure a la web de la UGT d'Andalusia que els empleats d'un grup de residències s'han manifestat contra la mesura presa per l'empresa consistent a aplicar una reducció de salari del 15%, segons diu la web, "sense dialogar ni informar absolutament ningú " .
Crec que és una mesura que cal seguir amb detall ja que el que ens estem jugant actualment és la supervivència del sector tal com el coneixem .
L'acusació d'haver pres la mesura sense consultar " s'hauria de prendre amb certa cautela i transformar-la en una pregunta : "S'ha seguit la via que estableix la legislació laboral?".
Crec que l'atenció professionalitzada a persones en situació de dependència hauria de ser vista com un repte de país. Les administracions haurien de mostrar la fortalesa que han mostrat en altres decisions i els sindicats haurien de veure una mica més enllà de l'ara i plantejar-se que un pas enrere, en moltes ocasions, serveix per poder donar després molts passos endavant. Així ho han vist en la indústria de l'automoció i gràcies a això s'han quedat algunes fàbriques aquí (penso en Nissan) . Si no ho sabem entendre ens podem quedar amb un govern que basi la llei de dependència en "microajuts econòmics" per a familiars de dependents, abandonant del sector professional i portant a la ruïna a milers d'empreses i professionals.
Potser les mesures per evitar aquest destí han de venir del sector i d'uns sindicats que vegin que el que van acceptar a Nissan podria anar be a les residències.
El paper de la Generalitat hauria de ser el d'intentar no reduir el pressupost de dependència (o reduir-ho el mínim possible) i dedicar qualsevol rebaixa de preu públic a estendre el nombre de beneficiaris de serveis professionals.
Estic somnian?
Nota: Si algú vol aprofondir sobre la modificació de condicions laborals en temps de crisi pot llegir aquest llibre digital escrit per l'Antonio Molina Schmidt
No hay comentarios:
Publicar un comentario