El 30 de setembre a les 18,30 una nota de premsa a la web de la Generalitat anuncia que la suspensió en la tramitació de prestacions econòmiques vinculades (PEVs) per a l'ingrés de persones dependents en residències de gent gran, que portava aplicant des de principis d'agost, es prorroga sine die.
La culpa és de l'escanyament econòmic a què es veu sotmesa la Generalitat. De fet, les primeres paraules de la nota deixen clar que no hi haurà ni una mica d'assumpció de responsabilitat : "Les retallades i constants incompliments del govern de l'estat ...." .
En resum, "la pobra Generalitat" no té culpa de res i es veu obligada a actuar així .
Jo crec que seria més sincer dir que, a més de la deficient finançament (indubtable), la Generalitat té unes prioritats dins de les quals el sector d'atenció a la dependència no és la primera. Una cosa tan obvia que, encara que no ho diuen, es fa palesa.
L'interès que té el govern pel sector es demostra en els detalls. Un de clar va ser la substitució d'un conseller amb gran experiència i coneixement, Josep Lluís Cleries, per una de baix nivell polític i sense experiència coneguda en l'àmbit dels serveis socials fins al seu nomenament.
Insisteixo, com he dit en altres ocasions, Neus Munté em mereix molt respecte com a persona i li desitjo molt èxit . El que aquests felicitacions no poden amagar és la meva decepció per la decisió del President Mas que va exiliar al cementiri d'elefants del Senat a un polític competent que portava preparant-se per ser conseller de Benestar durant molts anys.
No sé si amb Cleries estaria passant exactament el mateix. El que sé és que ell tenia armes que Munté no té i potser hauria trobat la forma de fer el tràngol més suportable.
La conseqüència de la nova retallada és doble :
D'una banda les residències que van fer l'esforç per acreditar veuen ara com aquest ha resultat intranscendent ja que no compten amb els residents a què aspiraven atendre.
D'altra, veiem com moltes residències, durant els últims anys, aspirant a ser col·laboradores, concertades o acreditades han realitzat obres i, sobretot, han ampliat i especialitzat seves plantilles amb el que han acabat encarint el cost del servei per a tots els seus residents.
Al final, gairebé totes les residències ofereixen un servei millor, i més car que fa uns anys. Qui ha fet encarir el servei (la Generalitat) ara deixa de comprar i, quan els prestadors es giren cap al sector privat, pensant trobar-hi el que no dóna l'administració, veuen que el que poden pagar moltes famílies (expulsades de la protecció pública) no arriba per sufragar el cost del servei residencial que ofereixen.
Total, que podem haver creat un sector amb un servei bo que molt pocs podran pagar .
La Generalitat, que avui, dia 3 d'octubre parlarà amb les patronals de la nova retallada intentarà "consensuar mesures". El que hauria de fer es plantejar-se seriosament si vol passar del costat dels "que posen obstacles" al de "els que ajuden a la solució" .
Algú ha de dir les coses tal com són: Hem d'aconseguir que els preus de les residències siguin aquells que es puguin pagar. Ja siguin les persones que busquen residència geriàtrica privada totalment o finançada amb fons públics .
Com aconseguir-ho? Crec que només hi ha dues formes : O completem la capacitat econòmica de les famílies i mantenim el preu del servei ( PEV , Col·laboració , concert ), o aconseguim que el servei es pugui prestar per menys diners, cosa que en un sector en què més del 60 % del compte de resultats està relacionat amb el capítol de personal resultarà procel·lós i difícil .
Per descomptat podem anar endarrerint l'adopció de mesures, negar la realitat, atribuir tot a "l'enemic exterior" i esperar que l'arcàngel aparegui i faci fora els dimonis . El problema és que això només passa a els Pastorets i falten tres mesos per Nadal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario